Tot va començar una nit d’hivern de 2018. El fred envoltava els carrers de Canals, però l’ambient era càlid, carregat de rialles i converses entre amics. Eren els dies previs a les festes de Sant Antoni, un moment sagrat per a molts, on les il·lusions s'encenien com les fogueres de la plaça. Un grup de pares i mares de festeres, amb records i somriures en la ment, es van reunir amb un somni comú: crear una festa especial per a Sant Antoni de 2022, una que marcara història.
Però en el camí, el destí va ser implacable. Arribà la pandèmia, una força que va aturar el món sencer. El 2020 ens va portar llunyania, silenci, i una pausa amarga per a tots els qui vivim intensament les festes. La festa, aquella que portava preparant-se amb tant d’esforç, es va haver de posposar, quedant pendent en els cors de tots. Però lluny d'apagar-se, aquell somni va prendre força.
Durant aquells mesos d’incertesa, alguna cosa màgica va succeir. Els festeros amb les dones i festeres, els festeros i festeres infantils, els nostres estimats Lololos i Lololas, i los mayores es van adonar que s’havia creat un vincle especial, un lligam que anava més enllà de les festes. Havien format una família, una germanor que no podia acabar amb un simple “fins l’any que ve.” Així, enmig d’aquell silenci imposat, va sorgir la idea que ens canviaria a tots: “Fem una Filà de Moros per estar units sempre.”
Aquella proposta, feta en veu baixa al principi, es va convertir en una realitat poderosa. la Filà Alacrans de Canals vam nàixer amb una força indestructible, amb el compromís de no perdre mai la germanor i les ganes de festa. En novembre de 2024, ho vam aconseguir. Amb la nostra Kàbila al carrer Armonia, el CIF a la mà i els cors plens de goig, estem preparats per fer tremolar els carrers amb la nostra música i els nostres vestits.
I així, mentre el segon cap de setmana de setembre s’acosta, tots nosaltres, amics, germans i companys d’aventura, sabem que aquesta és només la primera pàgina d’una història que perdurarà. Quan els nostres passos sonen en Festes, quan les nostres veus s’alcen i els nostres cors bateguen junts, entendrem que no som només una Filà; som la flama que mai s’apaga, el lligam que es fa més fort amb cada festa.
Som els Alacrans.